A l'escena que salta'n en parapent és realment fantàstica, em va fer pensar en mi, un esperit lliure volant pel cel, és una comèdia emotiva basada en fets real, el valor més important que veig jo és que s'ha de viure la vida amb optimisme i un somriure.
François Cluzet dóna vida a Phillipe, un sobri i organitzat noble tetraplègic cansat de ser tractat amb llastima i com si fos de cristall. Davant d'ell es planta Driss (Omar Sy), un jove immigrant acabat de sortir de la presó, que captiva a Phillipe por la seva frescor, desvergonyiment i falta de condescendència.
La banda sonora és notable, a més d'estar acompanyada per temes coneguts. Aquests temes estan dividits en dos "ambients": el que representa a Driss, abanderat pels ritmics Earth, Wind and Fire i el que marca la senyorial presència de Philippe amb un bon repàs a els compositors clàssics.
No tot és perfecte a Intocable. Es veu que hi ha personatges i situacions en les quals no s'aprofundeix i queden una mica anecdòtics. La filla d'en Philippe, la família de Driss o els problemes del suburbi queda'n relegats a un segon pla quasi inexistent. Jo crec que l'objectiu és mostrar una cosa tan bonica com el naixement d'una amistat irrompible.
Intocable és una història imprescindible sobre les relacions humanes entre dos éssers que vénen de mons oposats. Està explicada amb molt de afecte, gràcia i atreviment. Una meravella que irradia optimisme, humanitat i una mostra palpable de el que significa la paraula amistat.
El millor: La parella protagonista, la formidable història i la conya de principi a fi.
El pitjor: Que el tema espanti a més d'un i que es perdi aquesta magnifica pel·lícula.
