Creed II: La llegenda de Rocky
Començaré aquest blog parlant de l'última pel·lícula que vaig anar a veure el passat 26 de gener. Personalment em va agradar, el film és molt emotiu, destaco que quan va sonar la vibrant melodia de Rocky, em va posar els pèls de punta y em va recordar a la primera pel·lícula de la saga.
El component més humà del film és la importància de la família, L'autèntic cor de la pel•lícula està allà i tot es va teixint de tal forma que cada una de les històries evoluciona'n al seu ritme. Cal destacar que no és mostrar el contrincant com una encarnació del mal absolut.
El film connecta de ple amb el passat en recuperar a Dolph Lundgren i ens explica que va ser d'ell quan va caure derrotat a 'Rocky IV'. Enfonsat i abandona, l'únic que li queda va ser el seu fill, a qui únicament ha ensenyat a boxejar per poder venjar-se per la derrota que li va porta a una vida trista i gris.
Resulta interessant veure el dolor que motiva les accions del rival del protagonista i la fragilitat del de Stallone cap al motiu que estigui bàsicament sol en la vida i no sigui capaç de reconnectar amb la seva família.
Una cosa que té més pes és la vida familiar de Adonis Creed i com això és el que l'ajuda a la seva manera a retrobar-se amb ell mateix després de toca fons.
Una pel·lícula realment recomanable!!!
Gran ressenya!! Totalment d'acord en tot, i el moment emotiu, sí fa vibrar i emocionar. Gran tancament d'una saga.
ResponEliminaUna idea fantàstica fer aquest blog David, podrem gaudir i aprendre dels teus coneixements. Gràcies!
EliminaDe la pel·lícula d'acord amb el que dius, no va de bons ni de dolents, sinó de família i sentiments. Nostàlgica, gran pel·lícula!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina