Tercera entrada: Història del cinema de ciència-ficció (I)

El cinema de ciència-ficció, és un gènere cinematogràfic que utilitza representacions especulatives basades en la ciència de fenòmens imaginaris com extraterrestres, planetes alienígenes i viatges en el temps, normalment acompanyats d'elements tecnològics com naus espacials futuristes, robots i d'altres tecnologies futuristes. 

El cinema de ciència-ficció s'ha utilitzat a vegades per comentaris crítics d'aspectes polítics o socials, així com per l'exploració de qüestions filosòfiques com la definició de esser humà i el sorgiment d'una consciència digital. 

Aquest tipus de cinema es va originar amb el cinema mut, quan El viatge a la Lluna (del 1902), de Georges Méliès, va sorprendre la seva audiència amb els seus efectes fotogràfics. 

Des de la dècada de 1930 fins a la de 1950, el gènere consistia principalment en pel·lícules de sèrie B de Baix presupost. Després de la fita de Stanley Kubrick de 2001: Una odissea en l'espai (del 1968,) el cinema de ciència-ficció va ses pres més seriosament i guanyar adeptes a poc a poc. 

A finals de la dècada de 1970, pel·lícules d'alt pressupost amb grandiosos efectes especials, es varen convertir en populars entre l'audiència. Pel·lícules com Star Wars o Encontres en la tercera fase, van aplanar el camí per èxits de ventes en les següents dècades: com E. T.: El extraterrestre (del 1982).